Joaquim Botet i Sisó i les il.lustracions del volum Provincia de Gerona / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 210 (gener-febrer 2002), p. 42-47 : il. (Història) 
Notes.

La Introducció de la vinya americana : l'informe del Dr. Trèmols (1881) i l'arribada de les llavors d'espècies resistents a la fil·loxera / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 215-242 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 1880 el cadaquesenc Frederic Trèmols i Borrell, catedràtic de química de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, viatjà als Estats Units comissionat per la Diputació de Barcelona per informar-se de les diferents varietats de vinyes americanes resistents a la fil·loxera, i la viabilitat de la seva adaptació al territori català. Al retorn del seu periple americà, publicà un extens informe en el qual feu una exposició molt interessant sobre la viticultura americana, tot presentant una sèrie de recomanacions de cara a la previsible necessitat de substitució de les vinyes fil·loxerades per les varietats americanes. En aquest article analitzarem el seu informe i veurem com s'inicià la importació de llavors de vinyes americanes resistents a la fil·loxera amb destí a la Granja Experimental de Barcelona.

Biure d'Empordà : els burros de Biure i la fil·loxera : entre la història i la llegenda / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


Biure : Ajuntament de Biure, 2005
79 p. : il. ; 21 cm
Conté: 1987.
ISBN 8460637433

Els Pergamins del Santuari del Mont / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: 134631 Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès. [Girona] ; Barcelona : Diputació de Girona. Patronat Francesc Eiximenis : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010. p. 91-102

La Representació del medi natural i humà de l'Empordà en un mapa militar del segle XVIII / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Treballs de la Societat Catalana de Geografia. Vol. 65 (2008) , p. 337-348

L'any 1770 entrà en funcionament prop de la vila de Sant Llorenç de la Muga Alt Empordà) la reial foneria de Sant Sebastià de la Muga, primer alt forn de Catalunya. Per tal de garantir el subministrament de carbó vegetal, els seus responsables proposaren al monarca la declaració d'una reserva d'exclusivitat d'uns 25 km de radi centrada a la foneria i que incloïa gran part de l'actual comarca de l'Alt Empordà i part de la Garrotxa. S'elaborà llavors un mapa detallat de la zona afectada, on s'hi especificaren no únicament els nuclis habitats i les vies de comunicació, sinó també els tipus de boscos, els cultius, tot adjuntant-hi dades numèriques de la població d'animals de granja i d'altra informació econòmicament rellevant. En aquesta comunicació ens centrem, sobretot, en la forma de la representació gràfica del medi natural i humà de l'Empordà, en un mapa únic a la comarca per la seva extensió i detall.

El Doctor Josep de Masdevall i el control de les epidèmies en el segle XVIII / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 55-80 : il. gràf. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Referències. Resums en català i anglès.

El metge figuerenc Josep de Masdevall (1731-1801) fou una figura controvertida en el context de la medicina de finals del segle XVIII. Creador d'un mètode curatiu propi, l'aplicà per a controlar diverses epidèmies de febres, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, en qualitat d'inspector d'epidèmies per nomenament reial. El "mètode Masdevall", però, traspassà fronteres al temps que el seu creador obtenia grans distincions, com el nomenament de metge de cambra dels reis Carles III i Carles IV i un títol nobiliari. En aquest article contextualitzem la seva tasca mèdica, al mateix temps que repassem el seu ascens social de Figueres a la cort de Madrid i presentem, també, un manuscrit original de Masdevall de l'any 1799, on estengué el seu mètode curatiu al tractament de la pesta que s'havia declarat al Marroc.

L'Entorn familiar i social del doctor Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 52 (2021) , p. 285-312 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El metge figuerenc Josep de Masdevall (1731-1801) adquirí un gran prestigi a la segona meitat del segle XVIII, especialment pel seu mètode per tractar les epidèmies. Nomenat metge de cambra dels reis Carles III i Carles IV s'instal·là a Madrid i morí l'any 1801 acompanyant la família reial. En aquest article estudiem els lligams familiars de Josep de Masdevall a la Figueres del segle XVIII, tot intentant completar un gran buit que hi ha sobre el coneixement de la seva família i la seva biografia.

A la recerca de vinyes americanes: el viatge del Dr. Frederic Trèmols als Estats Units l'any 1880 / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 51 (2020) , p. 355-378 : il (Història) 
Notes i referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La plaga de la fil·loxera, que ja havia destruït bona part de la vinya francesa, entrava a l'Empordà l'any 1879. Feia temps que s'albirava la catàstrofe, però les mesures preventives no havien aturat la seva propagació. En aquell mateix any, la Diputació de Barcelona comissionà el catedràtic de química de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, el cadequesenc Frederic Trèmols i Borrell, perquè viatgés als Estats Units amb el propòsit d'aconseguir llavors de vinya americana per a la replantació de les vinyes de la província, alhora que s'informés de les diferents varietats i la viabilitat de la seva adaptació al territori català. En aquest article reconstruïm, basant-nos en la memòria que publicà al seu retorn i a la correspondència que mantingué amb la Diputació durant el seu viatge, els seus passos per terres americanes des que embarcà a Barcelona el 4 de gener de 1880 fins al seu retorn el 24 de maig del mateix any.

La Foneria de Sant Llorenç / Marià Baig, text
Baig i Aleu, Marià


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 18 (tardor-hivern 2017), p. 90-91 : il. (Patrimoni. Història) 

Edificada a mitjans segle XVIII, la Real Fundición de Hierro Colado de San Sebastían de la Muga fou el primer alt forn que produïa ferro de fosa a Catalunya.

De la farga a l'alt forn. L'obtenció del ferro empordanès / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 63-98 : il. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Malgrat que la comarca de l'Alt Empordà es presenti de vegades com un paradís idíl·lic de sirenes i pastors, la indústria de la transformació del ferro, des de la mineria als alts forns, hi ha tingut una presència important al llarg de la seva història. Per a il·lustrar-ho, es presenten evidències de l'ús del ferro autòcton de l'Empordà des de l'antiguitat; es revisen els diferents procediments de producció de ferro que hi ha hagut a la comarca, com les fargues de Maçanet de Cabrenys o els alts forns de Sant Sebastià de la Muga; i es comenta la veritable "febre minera" que s'hi donà a mitjan segle XIX. Per acabar, es presenten algunes reflexions sobre la conservació del patrimoni històric industrial, moltes vegades menystingut, i en perill de desaparició.

Viure i morir a l'Empordà durant la Guerra Gran (1793-1795). Les víctimes civils de la contesa / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 44 (2013) , p. 421-449 : gràf (Estudis) 
Bibliografia. Resum en català i anglès.

En aquest article s'estudien les conseqüències que tingué la Guerra Gran (1793-1795) sobre la població civil de la comarca de l'Empordà, a partir de l'anàlisi de la documentació dels registres parroquials de l'època. S'estudien les partides sagramentals de naixements, matrimonis i òbits esdevinguts en el si de les famílies emigrades o expatriades per motius de la guerra, que s'han conservat registrades en els seus llocs d'acolliment temporal. S'aporten, també, testimonis dels rectors sobre els estralls esdevinguts amb motiu de la invasió de l'exèrcit francès. Insignificants separadament, aquestes anotacions proporcionen una visió de primera mà sobre la magnitud de la tragèdia que visqué la població civil durant aquella contesa armada.

L'arxiu comtal de Peralada. Elements per a la seva història / Marià Baig i Aleu



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 29 (1996) , p. 305-340 : il. (Història) 
Inclou apèndix documental.

El castell de Biure de Queixàs. Origen del llinatge dels Biure de l'Empordà / Marià Baig i Aleu ; Simon Bosch i Estany
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 24 (1991) , p. 173-205 : il. (Història) 
Notes.

Biure d'Empordà, Josep de Masdevall i Sant Lluís dels reials lliuraments / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 23 (1990) , p. 77-118 : il. (Història) 
Notes. Inclou apèndix documental.

Un afer de contraban convertit en qüestió d'estat: els fets de Ribelles (1841) / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: 134702 Fronteres, una visió des de l'Empordà. 2n Congrés de l'Institut d'Estudis Empordanesos : Institut d'Estudis Empordanesos, 2011. p. 333-352 : il
 (Comunicacions) 
Bibliografia. Apèndixs.

Els fets de Ribelles fan referència a un incident armat que s'esdevingué a finals del mes de juny del 1841 entre contrabandistes francesos i carrabiners d'hisenda espanyols. L'incident comportà una escalada diplomàtica i el creuament de comunicacions entre la Secretaria d'Estat espanyola i les autoritats franceses. L'estudi d'aquesta documentació ens il·lustra sobre el difícil equilibri que comportava la vida en terra de frontera en el període de transició entre les dues primeres guerres carlines.

Empordanesos a Barcelona : Crònica del Centre Empordanès Gracienc (1884), del Centre Empordanès de Barcelona (1891) i de l'Ateneu Empordanès de Barcelona (1916) / Per Marià Baig i Aleu, Josep Playà i Maset
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 42 (2011) , p. 329-382 : il. (Història) 
Bibliografia. Inclou apèndix documental. Resum en català i anglès.

En aquest article presentem uns apunts sobre la història de tres entitats que una sèrie d'empordanesos residents a la capital fundaren a Barcelona en els anys de transició del segle XIX al XX: el Centre Empordanès Gracienc (1884), el Centre Empordanès de Barcelona (1891) i l'Ateneu Empordanès de Barcelona (1916). Presentem, també apunts biogràfics sobre algun dels homes que les feren possibles: Eusebi Corominas i Cornell, Frederic Viñas i Cusí, Eusebi Fina i Girbau, Joan Vidal i Fraxanet, Eusebi Isern i Dalmau, Ramon Noguer i Comet, o el mateix Josep Pella i Forgas. Veurem alguns dels seus actes culturals: concerts, ballades de sardanes, Jocs Florals, homenatges a personalitats empordaneses, edició de llibres, etc., i com aquestes societats, que pretenien ser una mena de "delegació consular" de l'Empordà a Barcelona, jugaren un paper molt important en el desnvolupament del "mite de l'Empordà".

La Vila de Roses en els segles XVI i XVII / Per Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 21 (1988) , p. 135-206 : il., map. (Història) 
Notes. Inclou annex.

La Fundació de la vila de Sant Miquel de Colera / Per Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 20 (1987) , p. 229-273 : il. (Història) 
Notes. Inclou apèndix.

Notes sobre la història del col·legi de notaris de Figueres / Per Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 19 (1986) , p. 89-114 (Història) 
Notes.

San Lorenzo de la Muga. Notas históricas / Per Mariano de la Roca Baig Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses. Figueres. Vol. 9 (1973) , p. 97-175 . il., map. (Història) 
Notes.